España / Cataluña / Monasterio de Sant Benet de Montserrat

Monasterio de Sant Benet de Montserrat

Regreso a Cataluña Inicio

Lo más reciente

El Monestir de Sant Benet de Montserrat és una abadia de monges Benedictines, creada canònicament l'any 1952 com a fusió de les comunitats de Santa Clara de Barcelona (fundada el 1236) i de Sant Benet de Mataró (fundada el 1881).[1] El monestir actual, construït l'any 1954, està situat al municipi de Marganell, en un vessant de la muntanya de Montserrat, prop de la Colònia Puig, en un terreny erm sobre un penya-segat que domina el camí de Monistrol de Montserrat. És un lloc de pregària i recolliment, i és conegut per la producció d'objectes de ceràmica com relleus, gerros o rajoles amb imatges.[2]
Taula de continguts [amaga]
Segons la llegenda fundacional, l'any 1233 Agnès de Peranda d'Assís (suposada filla de Peranda i neboda de Santa Clara d'Assís, la fundadora de l'orde) i Clara de Janua (aquesta segona seria Maria de Pisa segons altres fonts), arribaren al port de Barcelona, procedents del monestir de Sant Damià d'Assís, després d'embarcar-se a Ancona i patir un naufragi.[3] Arribaren en una barca sense rems ni veles, amb la idea de fundar un monestir. El 1236 hi ha constància escrita de la fundació del monestir al barri de la Ribera, prop de Santa Maria del Mar, sota la advocació de sant Antoni i santa Clara, on actualment hi ha el parc de la Ciutadella.[1] Comptaren amb la col·laboració del bisbe Berenguer II de Palou.
El 1327, un grup de 14 d'aquestes monges clarisses fundaren el monestir de Pedralbes. L'any 1513, en ser aprovada la Regla de Santa Clara, les clarisses van haver d'escollir entre aquesta orde o la de Sant Benet. Les monges de Sant Antoni i Santa Clara van optar per seguir amb l'Orde de Sant Benet, passant així a ser benedictines.[1]
L'any 1714, els soldats del rei Felip V d'Espanya, destruïren el monestir del barri de la Ribera. El rei els cedí el Palau dels Reis (actualment Museu Marès, Museu d'Història de la Ciutat i Saló del Tinell), on visqueren de 1719 a 1936.
El 28 d'agost de 1881, M. Carme Llinàs, del monestir de Sant Daniel de Girona i Maria Font i Rosa Casas, del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, fundaren el monestir de Sant Benet a Mataró, filial del de Sant Pere. Durant la guerra civil de 1936 a 1939 es va cremar bona part de l'edifici de Mataró, i davant la dificultat per reconstruir-lo, es van establir a Santa Cecília de Montserrat, propietat dels monjos de Montserrat, acollides per l'abat Marcet.[1]
Des de 1939 a 1952, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara va viure provisionalment en diversos llocs, fins a la unió amb les monges procedents de Mataró que estaven a Santa Cecília. El 13 de maig de 1952 les dues comunitats optaren per la fusió i la creació del nou monestir de Sant Benet de Montserrat. Visqueren a Santa Cecília fins el 1954, mentre s'adaptava i ampliava l'edifici de l'antic Hotel Marcet, que passaria a ser el nou monestir, prop de la Colònia Puig.
[modifica]Arquitectura

El monestir és obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí de 1954.[4] L'església és un temple d'art contemporani on destaca un campanar neoromànic. L'església és de planta quadrada, coberta amb una estructura amb forma de prisma i bigues de formigó. El presbiteri està en un angle, orientat cap a la muntanya de Montserrat, que es pot contemplar mitjançant una gran finestra. L'interior és unitari i està articulat a partir del presbiteri i el mural muntanyenc amb el Crist.[1]
Els materials emprats van ser totxo, marbre, formigó, fusta i ceràmica. La successió de files d'obra de les parets sols es veu trencada per dues franges de formigó, que donen solidesa al conjunt. Una galeria cor configura un primer pis, d'ús i accés comunitari de les monges benedictines. Uns murals de ceràmica, fets per les monges, decoren algunes parets de l'església.

Wikipedia